info@firaindilletres.cat

Premi LLucieta Canyà – Edició 2020

El 2n Premi Llucieta Canyà de crítica literària

Autora: Eva Vázquez Ramió

Títol: A l’ombra de Proust

Mitjà de comunicació: El Punt Avui

Data publicació: 30 desembre de 2019

Text guanyador

En aquesta edició del premi hi ha hagut un intens debat entre els membres d’Indilletres. Entre les ressenyes proposades n’hi havia de més acadèmiques pensades per a un lector més especialitzat, i d’altres publicades en premsa generalista adreçades a un públic lector no especialitzat, però que valora la bona literatura. A més de la bellesa literària de la ressenya d’Eva Vàzquez, el jurat n’ha valorar la seva capacitat de transmetre al lector el valor de la literatura també com a eina d’acompanyament i de creixement en la vida dels lectors i el guiatge que imprimeix sempre la bona narrativa.

L’article d’Eva Vázquez se centra en “l’edifici immens del record”, que és el desencadenant i la matèria primera del món proustià, perquè no hi ha dies viscuts més intensament que aquells que vam pensar que havíem deixat de viure perquè teníem un llibre a les mans, més encara en aquella edat al·lucinada en què, com diu ell, la descoberta d’un autor et podia transportar des del mur cobert de violetes on fins llavors fantasiejaves fins davant el pòrtic d’una catedral gòtica.

Si per a Proust el desencadenant és la famosa magdalena, per a Eva Vázquez és la seva lectura en una habitació tancada escoltant els habitants de la seva casa o en el trajecte entre dos paisatges, el pati florit de ca l’àvia i el camí de la via del tren que portava a l’institut i entre dues etapes de la vida, l’adolescència i la joventut.

Però a més de fer-nos viure el passat, per a Eva Vázquez, Proust, i alguns llibres, tenen la facultat de profetitzar-te, de mostrar-te per una portella diminuta de doble batent tot allò que aviat seràs i tot allò que alguna vegada vas ser. Fins i tot la vida que no has tingut.

I és que a l’ombra de Proust, la música de la seva prosa hipnòtica, en la traducció catalana de Valèria Gaillard d’A la recerca del temps perdut per a Proa, que s’afegeix a la que Josep M. Pinto ofereix a Viena, t’acompanya sempre.